IL.LUSTRE COL·LEGI D'ADVOCATS DE FIGUERES

L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres, és una Corporació de Dret Públic de caràcter professional, emparada per la llei i reconeguda por l’Administració Central de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per aconseguir els seus fins.

En l’actualitat té el seu domicili a l’edifici ubicat al carrer Llers, núm. 13 de Figueres. La seu col·legial va ser inaugurada el dia 2 de març de 2001, pel Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sr. Josep Delfí Guardia i Canela. Durant gran part de la seva història, la seu col·legial va anar peregrinant per diversos locals, en un principi, al propi despatx professional del Degà i, més recentment, en diferents immobles de lloguer, fins que l’any 1999 es va adquirir l’edifici del carrer Llers, on després de grans obres de reformes, es va instal·lar el Col·legi d’Advocats.

L’àmbit territorial del Col·legi és l’històric partit judicial de Figueres que abarca la comarca de l’Alt Empordà.

És una institució amb més de cent cinquanta anys d’història, que ha suposat, i suposa encara a dia d’avui, un pilar social en l’àmbit local i una plataforma d’intervenció constant en el marc nacional i internacional de la professió de l’advocacia.

Fins el 2007, es fixava l’inici de la història del Col·legi d’Advocats de Figueres l’any 1869, atès que és precisament d’aquest any que es conserva el primer Llibre de Comptes, únic document que donava raó de l’inici de la història col·legial.

Però va ser gràcies a la tasca del company Santiago Yanes, advocat resident a Tenerife, que vàrem poder conèixer que el Col·legi d’Advocats de Figueres  es va constituir el 29 de juliol de  1841. Efectivament aquest company va contactar amb el degà del Col·legi per compartir la referida descoverta i fer-ne partíceps a tots els companys.  

Aquesta troballa té el seu origen a la localització d’un expedient custodiat a l’arxiu del Ministeri de Justícia datat de l’any 1895 i iniciciat per tal de resoldre els dubtes sobre la continuïtat legal plantejada en aquella època pel propi Col·legi d’Advocats de Figueres, atès les diferents interpretacions possibles sobre el número d’advocats necessaris (20) que havien de tenir els Col·legis d’Advocats ja constituïts per tal de subsistir, segons la terminologia gramatical emprada per un costat, pels Estatutos para el Regimen y gobierno de los Colegios de Abogados del Territorio de la Península, Islas Baleares y Canarias, aprovats per la Real Ordre de 15 de març de 1895 i, per altre costat, la terminologia emprada per la Ley Orgánica Provisional del Poder Judicial, de 15 de setembre de 1870. Com hem dit, al marge del seu contingut concret, aquest expedient proporciona la valuosa documentació que permet fixar la data exacta de constituciódel Col·legi d’Advocats de Figueres: el dia 29 de juliol de 1841, amb 21 advocats adscrits segons afirmen el que era aleshores Degà accidental Sr. Carles Fages de Perramon i el Sr. Joan Moragas, Secretari de la Junta de Govern.

No coneixem, però, el nom dels 22 advocats fundadors; no coneixem ja gairebé res més de la història col·legial fins que no es restableix la normalitat administrativa col·legial creant-se les primeres actes de Juntes Generals l’any 1895. El que sí que ens permet afirmar la referida data de constitució és que el Col·legi d’Advocats de Figueres és la segona corporació professional d’advocats coneguda i constituïda en el marc territorial de Catalunya a partir del segle XIX. Altres Col·legis d’Advocats fundats al segle XIX són els de Barcelona (1833), de Tortosa (1844), de Tarragons (1845), de Vic (1882) i Manresa (1822).

Com s’ha dit, el primer Llibre de Comptes que es conserva és el de l’exercici 1869. La quota que vàren pagar els vint advocats aleshores col·legiats va ser de vint reals cadasqun, que es vàren utilitzar per pagar nou pessetes al porter “pel seu treball”, i la resta es va deixar com a “existència”.

El primer escribent que va tenir el Col·legi d’Advocats es va contractar l’any 1.870,  i es va invertir la quantitat d’onze pessetes amb cinquanta cèntims.

Sens dubte, un dels primers objectius que es va marcar el Col·legi d’Advocats de Figueres va ser establir l’Audiència Criminal a Figueres, objetiu aconseguit l’any 1.882,en què es va insertar la seva creació a Gaceta  del dia 16 d’octubre del citat any. Els advocats, Notaris, escribans i Procuradors vàren pagar la cinquena part de l’adaptació d’un local per a ells. Aquesta va ser la primera seu col·legial de la que tenim constància.

Cent anys més tard, el Col·legi d’Advocats de Figueres va aconseguir l’elevació dels Jutjats i Tribunals del Partit Judicial a la categoria de Magistratura, sense deixar aparcat l’objectiu de tornar a aconseguir una Secció de l’Audiència a la nostra ciutat.

El segle XX, es va caracteritzar per l’accés de la dona a professions que semblaven limitades als homes i, d’aquesta manera, fins l’any 1.962, no hi ha constància de cap inscripció d’una dona advocada al Col·legi. Va ser en aquest anys que es va inscriure la Sra. Carmen Moreno Iniesta, com a membre de dret al col·lectiu d’advocats figuerenc. En l’actualitat, s’ha trencat la paritat entre sexes, i ja hi ha inscrites al Col·legi més dones advocades que no homes.

El cens col·legial a data 31 de desembre de 2008 és el següent:

 

Lletrats exercents i residents a la demarcació territorial del Col·legi	172
Lletrats exercents i no residents a la demarcació territorial del Col·legi	84
Lletrats no exercents i residents a la demarcació territorial del Col·legi	26
Lletrats no exercents i no residents a la demarcació territorial del Col·legi	6
Total	288

La relació del Srs. Degans des de l’any 1.841 fins a l’actualitat és la següent:

Des de l’any 1.869 fins el 1.876, va ocupar el càrrec de Degà el Sr. Ignasi Baig,

L’any ca ocupar el càrrec el lletrat Sr. Ignasi Sans Roca, éssent substituït accidentalment pel Sr. Pelayo Massanet.

L’any 1.886 va recuperar el Deganat el Sr. Ignasi Baig

El 1.887 va ocupar el càrrec el Sr. Francesc Moragas.

El lletrat Juan de Pablo va ser Degà del Col·legi l’any 1.889.

El periode comprès entre 1.890 fins el 1.894 va ser degà novament el Sr. Ignasi Baig.

L’any 1.895 ocupava el càrrec de degà accidental el Sr. Carles Fages de Perramon.

L’any 1.896 el Degà va ser el Sr. Mariano Baitg fins l’any 1.899, amb excepció de l’any 1.898, en què va actuar com a Degà accidental el lletrat Joan Junyer.

Durant els anys 1.900 i 1.903 va ser Degà el lletrat Sr. Joan Moragas.

De 1.904 fins l’any 1.927 va ocupar el Deganat el Lletrat Sr. Carles Fages de Perramon.

Lluís Portabella va ocupar el càrrec des de 1.927 fins a 1.929.

Des de l’any 1.931 fins a l’any 1.934 el Degà va ser el Sr. Pedro Vives.

Des de l’any 1.935 fins el 1.940 apareix com a Degà el Sr. Nicanor Trias.

Des de l’any 1.940 fins l’any 1.951 no apareix constància escritta de l’exsitència de cap Degà, éssent substituïda aquesta figura per la de Diputat Primer en la persona del Sr. Joaquin Bech de Careda i Casadevall

L’any 1.952 va ostentar el càrrec de Degà el Sr. Josep Sans i Roquer, que va ser substituït pel lletrat Narcís Sala Roca l’any 1.974, que va ostentar el càrrec de Deganat fins l’any 1.986, any en què va ser substituït pel Sr. Robert Pallares Gasol, fins l’any 1.997.

L’any 1.997 la lletrada Sra. Margarita Ramis Rebassa, és elegida per al càrec de Degana i es manté en el mateix fins l’any 2007. La Sra. Ramis va ser la primera dona que ostentar el càrrec de Degana en la història col·legial.

En l’actualitat el Degà del Col·legi d’Advocats de Figueres és el lletrat Sr. Jaume Torrent Echeverria.

No tenim constància documentada sobre la forma d’elecció inicial del càrrec de Degà i altres membres de la Junta de Govern. Va ser a la dècada dels anys 1980, quan un grup de joves advocats recolzats i animats pels advocats més veterans, es van constituir en una Junta de Govern, que podríem anomenar constituent, ja que la seva primera funció va ser la de redactar uns nous estatuts col·legials que vàren fixar les bases, entre altres, per regular les eleccions als càrrecs directius del Col·legi.

L’any 1.986 es van celebrar les primeres eleccions presentant-se a les mateixes una sola candidatura encapçalada pel Lletrt Sr. Robert Pallares i Gasol.

Les eleccions a la Junta de Govern es celebren cada cinc anys, a la primera quinzena del mes de desembre, i la presa de possessió del càrrec té lloc la segona quinzena del mes de gener següent.

A les eleccions celebrades l’any 1.991, només es va presentar una candidatura i va ser fins a les eleccions de l’any 1.996 que es vàren presentar varis candidats als diferents càrrecs de la Junta, per la qual cosa es va celebrar la corresponent jornada electoral des de les 10:00h del matí fins a les 20.00h de la tarda, en què vàren ser proclamats els candidats vencedors.

Des de fa deu anys el Col·legi d’Advocats de Figueres disposa d’una Escola de Pràctica Jurídica, degudament homolagada, que porta el nom del Degà Narcís Sala Roca, en agraïment a la tasca duta a terme durant en seu mandat, per ta de mantenir la defensa i supervivència del Col·legi dacant els intents de tercers de ser absorvit.

L’Escola de Pràctica Jurídica Narcís Sala Roca, de reconegut prestigi a nivell nacional, té com a objectiu formar i preparar els llicenciats en dret per a l’exercici de la professió d’advocat i destaca per la seva vessant eminentment pràctica.